El compromís pictòric de Joaquim Sunyer ha determinat que algunes de les seves obres siguin considerades veritables manifestos pictòrics del Noucentisme, la qual cosa ha promogut l’estricta classificació del pintor en aquest moviment. No obstant això, la seva trajectòria i la seva pintura són molt més riques i diverses, des de la influència del naturalisme i de l’impressionisme importats de França, fins a la bohèmia simbolista o la petjada estructural del Cubisme en moltes de les seves obres.
Joaquim Sunyer es va instal·lar a París el 1896, on va viure una llarga etapa de veritable marginació social. Aquesta composició sobre paper és representativa d’aquest moment, quan, influït pel simbolisme, va pintar els carrers i mercats de Montmartre, en aquest cas uns captaires a la rue Lepic, on s’ubicava el Moulin de la Galette.
La figura femenina que integra aquest grup és la mateixa que apareix en solitari en l’obra Vella vestida de negre (31 x 20,1 cm) de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya (núm. inv. 039129-D).
A la capital francesa va coincidir amb Isidre Nonell, company de l’Escola de la Llotja de Barcelona i de La Colla del Safrà. Tots dos compartien el mateix anhel de modernitat i de superació de les normes de l’acadèmia, una obstinació que sens dubte es manifestava en l’experimentació tècnica de les seves obres. En aquest sentit, Les clochards (Els captaires). Montmartre o Rue Lepic està executada amb tinta, aquarel·la i un acabat final de tinta vaporitzada i resina sobre el paper. És una tècnica tan infreqüent que només pot confirmar la proximitat d’Isidre Nonell, que llavors creava els seus mítics «dibuixos fregits», composicions sobre paper esmaltades a base de resines en les quals, per descomptat, no hi intervenia l’acció del foc. Les clochards (Els captaires). Montmartre o Rue Le Pic, no ostenta —perquè no ho pretén— el resultat dels fregits de Nonell; no obstant això, demostra la mateixa necessitat d’innovació i una experimentació tècnica pròxima a la de Nonell.