Aquesta escultura de pedra calcària ha estat atribuïda per Antoni Pitarch a Jaume Cascalls i el seu taller. Representant de l’escola catalana d’escultura gòtica, Cascalls va estar vinculat a les iniciatives artístiques de Pere el Cerimoniós referents als sepulcres reials de Poblet.

Pitarch explica que, tot i que la mida d’aquesta escultura portaria a situar-la en un context de devoció, això no és possible atès que el profeta Daniel mai no es representava aleshores com a figura aïllada. Cal analitzar-la en un altre escenari: el de les portalades gòtiques amb el discurs de la redempció, en què es confronten les figures de l’Antic Testament que la van anunciar amb les del Nou Testament que la van fer efectiva. La identitat, les dimensions i les característiques formals d’aquesta escultura la fan apta per a una portalada de la Catalunya Nova. L’escultor va concretar les pupil·les mitjançant la tècnica del perforat, d’ús poc freqüent, i, en un detall d’erudició iconogràfica, va distingir la seva fisonomia amb cabells llargs i perfil jueu, subratllant la seva procedència i cultura.