El refectori de Daniel Vázquez Díaz és una obra que enllaça de manera subtil però clara amb la gran tradició de la figuració cubista espanyola del primer terç del segle XX. Una escena sòbria i monumental mostra els cartoixans en el moment de la benedicció de la taula. La vestimenta particular d’aquests personatges esdevé el motiu principal a través del qual el pintor explora la síntesi formal pròpia del Cubisme.

La mirada de Vázquez Díaz no només es dirigeix cap a la modernitat pictòrica, sinó que també s’arrela en els grans mestres del passat. En aquest cas, la composició lluminosa i essencial d’El refectori remet al cèlebre llenç que Francisco de Zurbarán va pintar per a la sagristia del monestir de la Cartoixa de Sevilla: Sant Hug al refectori dels cartoixans (c. 1655). L’arc que s’obre al fons de l’escena, la presència d’una pintura que decora la paret del refectori i el mateix tema representat són trets característics de la composició barroca. Vázquez Díaz els recupera d’una manera molt singular en aquest llenç.