“És als anys vint quan Joan Rebull, materialment reclòs en el misteriós habitacle-taller del carrer Laforja, mancat de les comoditats més elementals i dels mitjans de subsistència més urgent, que Rebull es veu obligat a fer d’ell el seu propi model, reflectint-se en un mirall i palpant-se les parts del cos amb les seves mans dotades de memòria táctil. En aquestes condicions realitza la talla directa en pedra calcària, dels dos o tres autoretrats que es coneixen, el seu cap emergint del bust a manera de plint”.
Corredor Matheos, José; Mercadé, Albert. Joan Rebull. Catálogo razonado de esculturas, Barcelona, Fundación Arte y Mecenazgo, 2010, p. 96.
Amb aquestes paraules, Joan Merli, amic i mecenes de Joan Rebull, explicava l’origen dels coneguts autoretrats en pedra de l’artista. Durant aquest període, comprès entre 1918 i 1926, Rebull estableix les bases fonamentals del seu llenguatge escultòric, profundament arrelat en la tradició arcaica i egípcia i amb un marcat interès pels volums compactes, les formes pures i un realisme sintètic.
Resultat, en part, d’una necessitat pràctica —la impossibilitat de contractar models per a les seves escultures—, el present Autoretrat constitueix una obra fonamental en la consolidació de la personalitat artística de Rebull. S’hi reconeix la síntesi de volums i formes, tan característica de la seva producció, així com l’ús de la pedra calcària, un material que utilitzarà sovint al llarg de la seva carrera.