Aquesta taula, que representa a sant Esteve protomàrtir, va ser reutilitzada com a porta d’una masia de la zona de Vallirana-Cervelló durant dos segles. Aquest ús profà va comportar la pèrdua d’algunes estructures i part de la pintura original. Al mateix temps, però, va ser la circumstància que preservà la taula completament verge d’intervencions posteriors, un fet excepcional per a una obra d’aquesta cronologia.

Després de la seva localització el 2011, l’historiador de l’art Jaume Barrachina hi identificà “sense cap mena de restriccions científiques ni legals” l’autoria de Lluís Borrassà. Aquest pintor gironí ha estat considerat l’introductor de l’estil gòtic internacional a Catalunya. El seu taller, instal·lat a partir dels darrers anys del segle XV a Barcelona, fou el més important d’aquest període i compta amb més de cinquanta retaules documentats.

El sant apareix dret, vestit de diaca amb dalmàtica, sobre una plataforma octogonal de gust arabitzant davant d’un setial escultòric. Sosté els atributs amb els quals tradicionalment s’identifica: a la mà esquerra presenta el llibre i la palma martirial, mentre que a la dreta subjecta dues pedres a les quals cal sumar-hi una tercera estacada sobre el cap. La neteja de la superfície pictòrica va permetre descobrir la presència de les pinzellades d’una altra palma orientada cap per avall a la zona del paviment. Sota la capa pictòrica superficial, aquest atribut està totalment acabat, fet que fa pensar que fos el mateix Borrassà qui decidís corregir cobrint-la i substituint-la per la versió definitiva, orientada cap amunt.

L’estructura del revers de la taula ha permès vincular-la a un Calvari del mateix pintor, conservat a una col·lecció particular, que conformaria l’escena consecutiva a la imatge del sant. Aquest conjunt s’ha relacionat amb l’encàrrec d’un retaule per a l’església de Sant Esteve de Palautordera a Lluís Borrassà realitzat l’agost de 1423, ja que la descripció de la peça al contracte coincideix amb aquesta composició.