El pintor Ramon Casas i Carbó, un dels artistes més rellevants del Modernisme català, va pintar sovint a les seves germanes Montserrat i Elisa, protagonistes de retrats de cos sencer, però també enquadrades en escenes quotidianes.
Aquest gran retrat a l’oli, gairebé a escala natural, representa Elisa Casas i Carbó (1872-1960), vestida de dol després de la mort del seu marit, Josep Codina i Prat. Com el seu germà, Elisa també era artista: poeta, actriu i pianista; entre 1897 i 1908 va publicar 45 textos —en vers i prosa— a El Ressò de Sitges.
Aquest retrat compta amb un dibuix preparatori conservat a la col·lecció particular de la família Codina. Totes dues obres es van publicar el 1904 a la revista Forma, el mateix any en què Casas va exposar la tela en la mostra que va organitzar al seu taller juntament amb l’escultor Miquel Blay.
El pintor va retratar la seva germana quan amb prou feina havia deixat l’adolescència, la va tornar a pintar una vegada casada, dempeus, recollint el seu xal de pells en un gest que sembla destinat a mostrar l’anell que confirma la seva condició d’esposa. El retrat de la Col·lecció Casacuberta Marsans la presenta vídua, vestida completament de negre, concentrant l’expressivitat al rostre, però també en el reflex de l’anell que continua portant al dit. No obstant això, aquesta obra no va ser creada per a il·lustrar un estatus; és un retrat pòstum perquè expressa la mort en vida, una idea radical que la distingeix com una de les obres més simbolistes de Ramon Casas. Conscient d’això, el pintor va voler mostrar-la en la dinovena exposició de la Secessió vienesa, que va tenir lloc de gener a març de 1904.
