L’exposició Esperpento. Arte popular y revolución estética aborda el concepte  de l’esperpent, encunyat per Ramón María del Valle-Inclán (1866-1936) com una forma de pensament estètic que proposa una nova manera de mirar la realitat. A través de la distància i la deformació, l’esperpent es convertí en una resposta crítica a la paràlisi moral de l’Espanya de principis del segle XX i en qüestionà la seva rigidesa social, política i cultural. A diferència d’altres corrents europeus vinculats al grotesc, que se centraven més en retratar l’absurd de l’existència, l’esperpent tenia una voluntat de transformació social. 

La mostra engloba obres i documents de diverses categories a través dels quals es recorren els temes i recursos que defineixen aquesta estètica, que ha transcendit amb el temps la figura del seu creador. Organitzada en vuit seccions, l’exposició planteja un recorregut des dels precedents vuitcentistes de la deformació fins a la imatge final d’Espanya com una gran plaça de toros, passant pel desconcert de la postguerra mundial, la tradició popular i de titelles, la bohèmia en declivi, la barreja de religiositat i instints, i la figura del líder grotesc que encara reverbera a l’actualitat.