La conferència va abordar l’activitat artística i arquitectònica promoguda per l’Hospital de sant Sever des de la seva fundació, l’any 1412, fins al segle XVII. A través de l’estudi de les principals iniciatives de patronatge impulsades per la institució, la investigació analitza com l’art va esdevenir una eina de representació i legitimació del clergat secular, consolidant el seu paper com a agent de poder dins la ciutat de Barcelona. 

La recerca, presentada en el marc del congrés internacional Abrils de l’Hospital. Ospedali e confraternite in Europa (secoli XIII–XVIII), s’ha basat en la consulta de documentació conservada a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona i l’arxiu fotogràfic de l’Institut Amatller d’Art Hispànic. L’anàlisi conjunta d’aquestes fonts ha permès aprofundir en la interpretació de tres grans projectes promoguts per l’administració hospitalària: el grup escultòric de sant Sever i els clergues orants realitzat per Pere Oller (1434-1442), el retaule de sant Sever executat amb la participació de Damià Forment, Francesc Patau, Martí Díez de Liatzasolo, Pere Nunyes i Enrique Fernandes (1534-1541), i la remodelació arquitectònica de l’església amb la construcció d’una nova façana i d’un nou espai d’accés durant el segle XVI. 

Més enllà de l’anàlisi formal i artística d’aquestes obres, la conferència va permetre comprendre millor les estratègies de representació institucional desenvolupades per l’Hospital de sant Sever i el paper que les comandes artístiques van tenir en la construcció de la seva identitat i projecció pública dins la Barcelona d’època moderna.