A mitjan anys cinquanta, el pintor Manolo Millares va començar a experimentar amb l’arpillera, el material que constituiria l’element fonamental de la seva obra. Amb ella connectava amb les seves arrels canàries; per una banda, les mòmies guanxes s’embolicaven en tela de sac per a l’enterrament, i, per altra, l’arpillera també el relacionava amb els artistes que utilitzaven materials tradicionalment no artístics, una actitud que es coneixeria amb el nom d’Informalisme.

L’arpillera també va significar per a Manolo Millares la presa de contacte amb la tradició de l’«España negra» de la Generació del 98. Les teles trencades, recosides o enganxades revelen com el pintor s’enfronta al procés creatiu amb una voluntat de destrucció i de negació de l’espai i de la matèria.