Joan Reixach és, juntament amb Jacomart, un dels artistes decisius en la incorporació del llenguatge flamenc a la pintura valenciana. Aquest petit tríptic, creat per a la devoció privada, ha arribat excepcionalment íntegre fins als nostres dies. Tant la taula central com les portes laterals estan delimitades per una motllura que circumscriu la seva silueta apuntada; cadascuna de les taules està dividida en dos compartiments, la part superior dels quals es concreta en arcuacions. Les dimensions d’aquest tríptic i la seva composició compartimentada obliguen a pintar unes escenes reduïdes, fet que implica que es resolguin com a autèntiques miniatures. A més, el cromatisme dels fons de les escenes ofereix un joc altern i triangulat que confereix al conjunt un equilibri exquisit.
Aquesta obra va ser publicada per primera vegada per José Gómez Frechina, que la va adscriure al corpus de Joan Reixach i va determinar la seva datació en un moment anterior a la del Tríptic de la Verge amb el Nen, sant Miquel i sant Jeroni, conservat en el Städelsches Kunstinstitut de Frankfurt am Main.
«Aquesta obra està dividida en dos compartiments mostrant en la part inferior a la Verge amb el Nen, entre Sant Joan Baptista i sant Antoni Abat en el panell central i a Sant Bartomeu i Sant Jeroni en les portes laterals. Al compartiment superior apareixen al centre el Calvari i a les dues ales l’Anunciació. El model de Crist Crucificat del Calvari coincideix amb les formes de Reixach, també el tipus de paisatge panoràmic amb ciutats, camí, ponts i petites figures sembla tractat de mode similar a altres obres del pintor».
Gómez Frechina, José. «Tríptico de la Virgen con el niño. Joan Reixach (documentado de 1431 a 1486)», a Benito Doménech, Fernando; Gómez Frechina, José (dirs.), La Clave Flamenca en los Primitivos Valencianos, Valencia, Generalitat Valenciana, 2001, p. 220.
Certament, les similituds són moltes. A més de la proximitat formal, les coincidències estilístiques són nombroses i en tots dos tríptics podem relacionar la figura del sant Jeroni vestit de cardenal o vincular el rostre de l’àngel custodi al de l’àngel de l’Anunciació.
L’estructura d’aquesta obra constitueix un format singular, aliè a la tradició valenciana. Aquesta obra és un exemple de la influència flamenca que va arribar a València, resultat dels estrets contactes estrets que va mantenir aquesta ciutat amb els centres artístics de Flandes, materialitzats en viatges i estades recíproques dels artistes.