Bartolomé Bermejo va ser un dels pintors més extraordinaris de l’últim gòtic, creador d’un estil propi que va superar els convencionalismes del seu temps. Un estil basat en el tractament espacial de la composició, en la construcció de la perspectiva i en la personalització i expressivitat dels rostres dels seus personatges. Martin Bernat és una de les figures més representatives de la pintura de finals del segle XV a Aragó. El seu estil es caracteritza per l’intens modelatge i la forta caracterització de les seves figures. Tots dos pintors van col·laborar en diferents empreses artístiques. Aquesta taula pertany al retaule encarregat en 1479 per Juan de Lobera per a la capella de la Visitació del claustre de l’església de Santa Maria del Pilar de Saragossa.
«En el segon pis del cos d’aquest retaule dedicat a la Verge de la Misericòrdia, se situa l’excel·lent pintura propietat de la col·lecció Casacuberta Marsans, en la qual es representen les figures de dos sants màrtirs aragonesos sant Vicenç i sant Llorenç d’arrelada devoció popular a la seva terra natal.
(…) En la pintura es pot observar el domini en el tractament de les teles de les indumentàries, en el mètode de representació de les fisonomies dels protagonistes caracteritzats per la seva plenitud física i psicològica, i en la representació de tota mena de joies; fermalls, collarets, diademes, etc., que són reproduïts amb gran fidelitat. Bermejo era bon especialista, com aquí es demostra, sent ell qui va transmetre a Bernat durant la seva estada en terres aragoneses els secrets de la tècnica i estil dels grans artistes d’origen flamenc, com Petrus Christus, Roger van der Weiden i Dieric Bouts i, que més tard aplicaria en futurs treballs realitzats individualment o en col·laboració amb altres pintors amb òptims resultats».
Ortiz Valero, Nuria. “La Vírgen de la misericordia», a Sesma Muñoz, José Ángel (coord.). Fernando II de Aragón. El rey que imaginó España y la abrió a Europa (catálogo de la exposición), Zaragoza, 2015, p. 302.