L’exposició monogràfica María Blanchard:  Pintora a pesar del cubismo proposa un recorregut cronològic per les diferents etapes de la vida d’aquesta pintora nascuda a Santander. Es tracta d’una artista moderna que, després de completar els seus estudis a París, on s’establí definitivament el 1916, desenvolupà una etapa cubista en què no desapareixeran mai del tot les referències figuratives. La infantesa, la solitud, la tristesa i les malalties son temes constants al llarg de la seva obra i, alhora, un reflex de la seva pròpia existència.

En tant que dona artista, l’obra de María Blanchard (1881-1932) no fou suficientment valorada en un context cultural coetani que mirava amb inferioritat qualsevol treball artístic realitzat per una dona. L’exposició posa en valor la riquesa simbòlica, la complexitat formal i el compromís social latent en la relativament curta trajectòria artística de María Blanchard.