La parella dels sants Joans representats en aquesta taula ha gaudit d’un notable interès historiogràfic des que, a les primeres monografies sobre l’art medieval hispànic, Chandler R. Post i Josep Gudiol la van situar a l’entorn de Lluís Borrassà. Aquesta atribució es va recollir després per Alcolea i Gudiol als catàlegs de referència sobre la pintura gòtica catalana, publicats l’any 1986. Els estudis més recents, com els de Francesc Ruiz i Rosa Alcoy, tanmateix, han qüestionat aquesta vinculació al no apreciar en l’obra coincidències estilístiques suficients amb la producció del mestre. 

La procedència del monestir de Santes Creus permet situar-la en un moment anterior al gran retaule major, encarregat a Guerau Gener per a aquest temple cistercenc, dins del context d’intercanvis artístics que va caracteritzar la Catalunya Nova de finals del segle XIV, obert tant a les influències valencianes com als corrents italianitzants difoses per pintors com Gherardo Starnina. 

Destaca la singularitat de la iconografia i la forma. El Baptista sosté un flabellum amb la imatge de l’Agnus Dei d’una mida insòlitament reduïda, mentre que l’Evangelista es presenta amb els atributs escripturals: la ploma i el tinter. Ambdues figures, de volums contundents i marcat italianisme, s’aparten de les estilitzacions habituals de Gener i evoquen, més aviat, models toscans. Per tot això, aquesta obra, avui a la Col·lecció Casacuberta Marsans, segueix sent una peça clau per comprendre els diàlegs entre els tallers catalans i valencians a l’entorn del 1400.