Aquest bàcul de coure daurat, cisellat, gravat i niellat, atribuït al Taller de Silos i datat en l’últim quart del segle XII, pertany al grup de bàculs que tenen una voluta amb forma de serp, motiu que des de l’Antiguitat i al llarg de l’edat mitjana va adquirir un fort valor simbòlic. La serp es vincula a la prudència, d’acord amb la tradició evangèlica que convida a ser «prudents com les serps i senzills com els coloms», així com amb el relat veterotestamentari que la descriu com el més astut dels animals. A aquest simbolisme s’hi suma l’episodi de la serp de bronze ordenada per Déu a Moisès, que reforça el caràcter salvífic d’aquesta iconografia aplicada al bàcul pastoral.

La peça s’organitza, com és habitual, en canya, nus i voluta, amb una decoració d’ocells estilitzats i motius vegetals d’acant i palmetes que permet establir un estret parentiu amb el bàcul del Tresor del Monestir de Santo Domingo de Silos, avui al Museu de Burgos. Ambdós exemplars comparteixen esquemes compositius i solucions ornamentals molt similars, tot i que difereixen en la tècnica emprada per resoldre certs detalls: mentre que en la peça estudiada predomina el niellat, en el bàcul de Silos apareix també l’esmalt champlevé.

Aquestes afinitats, juntament amb la constatació que el mateix taller de Silos treballava igualment la tècnica del niell, permeten afirmar un altíssim grau de parentiu entre ambdues obres i confirmar l’adscripció d’aquest bàcul de la Col·lecció Casacuberta Marsans a la producció del Taller de Silos, en una cronologia de l’últim quart del segle XII.