Aquesta talla de sant Joan Baptista va ser esculpida per Alejo de Vahía —un dels escultors més excel·lents del segle XV castellà— probablement com a part d’un conjunt. La catedral de Palència conserva la talla d’una Magdalena l’encàrrec de la qual està documentat juntament amb el d’una talla de sant Joan Baptista:
El retaule executat segons aquest contracte va ser modificat en el transcurs dels segles i se sap que la talla de sant Joan va ser venuda al convent de Santa Clara de Palència i que després se’n va perdre el rastre. Atès que la Magdalena és una obra d’atribució indubtable, ha estat una referència iconogràfica en la definició de l’estil d’Alejo de Vahía. L’historiador d’art Joaquín Yarza Luaces va proposar la hipòtesi que el sant Joan Baptista que l’acompanyava podria ser l’actualment conservat al Museu Frederic Marès. La talla de la Col·lecció Casacuberta Marsans, d’idèntica tipologia, igual qualitat i mateixa grandària, era inèdita quan el medievalista va publicar la seva hipòtesi, per la qual cosa no va poder tenir-la en compte com a possible protagonista del contracte de Salamanca.
«una de señor Sant Juan Batista y otra de la Madalena, de bulto y madera de nogal bueno sano y limpio, acabadas en perfeçión y puestas en Palencia, todo a su costa solo lo que toca a su ofiçio de ymaginario. Conviene a saber: con sus insynias, e la de Sant Juan en que aya çinco palmos y medio de vara para la parte de la mano yzquierda de la Asunçión en el medio, y la de la Madalena en que aya çinco palmos de vara para la mano derecha de la Asunción en lo alto».