La loge d’Anglada Camarasa pertany a l’estada del pintor a París durant la dècada del 1900, quan retrata la ciutat de la Belle Époque i els ambients nocturns il·luminats pel nou enllumenat elèctric que revela els rostres cloròtics dels seus habitants.
La loge està dedicada a Marius-Ary Leblond, pseudònim dels escriptors i periodistes Georges Athenas i Aimé Merlo. Amb aquest nom firmaven els textos periodístics i de crítica d’art aquests cosins originaris de l’illa de la Reunió. A propòsit de les obres on Anglada Camarasa va plasmar la nit de París, aquests autors van suggerir que, en la representació de la puresa, falsa, d’una feminitat noctàmbula, es revelen les emocions a través del ritme de la dansa:
Més enllà de l’hedonisme i de la sensualitat de les obres d’Anglada, aquests crítics observen un paradigma coreogràfic en el qual l’estètica i les sensacions es basen en els moviments del cos, la dansa del qual en reinventa les formes.
Potser l’article que els crítics Marius-Ary Leblond van dedicar a Anglada l’any 1901 va motivar la dedicatòria que ostenta La loge, el tema d’aquesta obra, ja que cronològicament coincideix amb el tema d’aquesta obra.
«La dansa és el ritme essencial de la vida amorosa i Anglada ha fixat, amb promptitud i força, les fases sintètiques i les figuracions representatives de les emocions i dels encadenaments de l’existència. Fins i tot en el caminar ha detectat el ritme penetrant, secret, suau de la dansa».
Marius-Ary Leblond, «Hemenegildo Anglada», La Grande France, París-Argel, juliol de 1901.