Darío de Regoyos va ser un artista que va connectar la pintura espanyola amb les avantguardes francesa i belga. El llibre España negra (1899), amb textos d’Émile Verhaeren, va culminar la seva etapa expressionista, caracteritzada per una forta atracció envers la tragèdia i allò tel·lúric, i va donar pas a un llenguatge de factura impressionista que enaltia l’aire i la llum. 

Va tenir una estreta relació amb artistes catalans de l’entorn de Els Quatre Gats, amb qui va compartir l’anhel de la modernitat. Durant la seva llarga estada a Brussel·les, on va formar part dels nuclis artístics més avançats, va pintar El mes de Maria (1884) i la va exposar al Saló Nacional de Bèlgica. Deu anys més tard, de tornada a Espanya, Regoyos va decidir presentar l’obra a la Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona, on obtingué un diploma. En vista que el jurat d’aquest certamen no va decidir adquirir l’obra per al Museu de Belles Arts de la ciutat, un grup d’artistes i intel·lectuals, liderats pel polifacètic Josep Pascó i el crític d’art Raimon Casellas, van organitzar una subscripció pública per a comprar-la i donar-la. No obstant això, el Museu de Belles Arts no la va acceptar per temor a contradir la decisió del jurat.

Pocs anys després, Regoyos va ser objecte d’una exposició a Els Quatre Gats de caràcter reivindicatiu en línia amb el tarannà de l’establiment. L’obra protagonista, exposada en un lloc destacat, va ser El mes de Maria. La crítica especialitzada no va desaprofitar l’oportunitat d’elogiar-la, així com de subratllar la miopia de l’oficialitat artística que l’havia rebutjat.