Aquest Crist a la Creu es considera la versió més primerenca d’aquest tema pintada per El Greco. El seu precedent iconogràfic més proper és l’anomenada Crucifixió amb dos donants (París, Museu del Louvre), procedent del Convent de la Reina de Toledo. A diferència del que s’observa en aquesta darrera obra, en l’obra de la Col·lecció Casacuberta Marsans el pintor cèlebre inclou un paisatge al fons, amb una referència a Jerusalem a la terra que recorda el monestir de l’Escorial. Altres elements destacables, que probablement apareixen aquí per primera vegada, són les calaveres i els ossos al peu de la creu, així com unes figures més petites que es podrien identificar amb un grup de genets romans i el grup de les Maries, amb la Mare de Déu desmaiada a terra.

L’obra procedeix d’una col·lecció particular relacionada amb el Marquesat de La Motilla, entre els avantpassats de la qual es troba Miguel Espinosa Maldonado de Saavedra (1715-1784), II comte de l’Águila, bibliòfil, antiquari i col·leccionista d’obres d’art, casat amb Isabel Tello de Guzmán y Fernández de Santillán, probablement el primer propietari de l’obra, que es mostrava a l’oratori del seu palau.

La primera referència que es té de la seva existència data de 1908, quan Manuel B. Cossío publica la seva coneguda monografia sobre El Greco. En té notícia d’aquest Crist a la Creu a través del crític d’art alemany Meier-Graefe, que anys abans, en companyia del jurista i pedagog José Castillejo, vinculat a la Institución Libre de Enseñanza, havia visitat el palau sevillà on es conservava. Aleshores van expressar que “els seus propietaris han tret la pols a l’El Greco que tenien en un racó fosc de la capella, i ells continuen sense comprendre que allò pugui valer, amb el cap tan petit i el cos tan llarg, tan llarg”.