Isidre Nonell va ser un pintor pertanyent a la segona generació modernista, també denominada postmodernista, que va agrupar els artistes nascuts durant la dècada de 1870. El seu anhel de superar el naturalisme importat de París va donar lloc a un llenguatge personal que va culminar amb la representació contracultural de les seves gitanes.

Donada la seva primerenca datació de l’any 1901, aquesta obra es compta entre els primers retrats de persones d’ètnia gitana pintades per Isidre Nonell, una iconografia que va acabar articulant la seva producció, una descripció tràgica dels gitanos a qui va dotar de dignitat i bellesa. Bust de gitano es va presentar a la primera exposició de l’artista a la Sala Parés de Barcelona el 1902. En una de les ressenyes d’aquesta exposició, titulada «La gitanada de can Parés», publicada a la revista La perdiu ab salsa, es destaca aquesta obra com la «menys brillant de color, però més intensament sentit en el gest, és el payet de la brusa, aquell de cap baix (…) Si no fes que et tochs de Goya i llepades á el Rubens, el senyalaríem com el millor de tots».