Pablo Gargallo és un escultor imprescindible en el desenvolupament de l’escultura moderna. La seva rellevància en aquest camp ha relegat la seva faceta com a dibuixant, que mereix ser àmpliament considerada.

Datat el 29 de març de 1904 al revers, Gargallo va dibuixar aquest autoretrat després de tornar a Barcelona des de París, on havia estat uns mesos explorant l’ambient artístic de la ciutat. El març de 1904 es va instal·lar de nou al seu taller del carrer Comerç, ocupat per Picasso durant la seva absència. Allà dibuixaria aleshores els primers estudis de la figura que acabaria sent, gairebé trenta anys després, el seu Gran profeta.

Aquest autoretrat, realitzat sobre un suport de cartró, mostra al revers uns esbossos, indubtablement de la seva mà. Són dibuixos posteriors a l’execució de l’autoretrat. Els més grans reprodueixen la projecció d’unes formes helicoidals en l’espai, potser l’anàlisi dels volums d’una escultura, dels plens i buits de les seves figures de bronze. Un altre dibuix, més petit, reprodueix la silueta d’una de les seves escultures més famoses: l’autoretrat en bronze de 1927.