La taula rodona «Col·leccionisme i arquitectura: de l’hospital medieval a l’obra d’art» ens va permetre descobrir detalls inèdits sobre l’Hospital de St Saver. En aquesta activitat, celebrada en el marc de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura, Daria de Seta va aprofundir en la gènesi i el desenvolupament conceptual i tècnic de la reforma de l’edifici; Alessandro Scarnato el va contextualitzar en el marc de la història urbanística del Barri Gòtic de Barcelona; i Cèlia Querol va presentar les singularitats del projecte expositiu de la Col·lecció Casacuberta Marsans en el mateix Hospital de St Saver.
Per comprendre el fenomen de visualització de les obres d’art en un espai desacralitzat com és l’antiga església de l’Hospital de St Saver, on s’ubica la col·lecció, l’arquitecta del projecte va fer referència a les reflexions de Malraux sobre el paper dels museus:
«Un crucifix romànic no fou, abans que res, una escultura; la Madona de Cimabue no fou, abans que res, un quadre; fins i tot l’Atena de Fídies no fou, abans que res, una estàtua.
El paper dels museus en la nostra relació amb les obres d’art és tan gran que ens costa pensar que no existeix, que mai no va existir, allà on la civilització de l’Europa moderna és o fou desconeguda; i que entre nosaltres existeix des de fa menys de dos segles.»
André Malraux, El museu imaginari, 1947.
