La custòdia eucarística i de pietat de la Col·lecció Casacuberta Marsans és una obra singular de l’argenteria saragossana del segle XVI. Inèdita fins a dates recents, la peça destaca per una configuració material complexa, resultat de diverses fases d’execució i d’intervenció, identificables gràcies a l’anàlisi dels punxons, de l’estructura i dels repertoris decoratius. El caràcter compost la converteix en un testimoni especialment significatiu per comprendre l’evolució de l’orfebreria aragonesa entre el Plateresc i el Baix Renaixement.

L’obra presenta una decoració rica de caràcter grotesc, que recorre tant els elements arquitectònics com les aplicacions foses, integrant-se plenament en els repertoris ornamentals difosos a l’argenteria hispànica del segle XVI. El conjunt evidencia, a més, dos moments diferenciats en l’execució: un primer cos realitzat a mitjan del 1500 i una llanterna afegida posteriorment, que va modificar i enriquir l’aparença original de la custòdia.

Així mateix, l’estudi de l’obra realitzat per Lourdes de San José ha destacat la coexistència de significats eucarístics i de devoció. La imatge del Crist Redemptor i la representació del pelicà alimentant a les seves cries a la part superior de la peça remeten al simbolisme de l’Eucaristia, mentre que la incorporació d’una Pietat al centre visual de la peça, introdueix una dimensió complementària. L’absència del viril i la naturalesa afegida d’alguns elements suggereix que la custòdia va poder adaptar-se a diferents usos litúrgics al llarg de la seva història. Aquesta doble funció contribueix a explicar la configuració actual i l’excepcional interès que té l’objecte dins de la producció d’argenteria aragonesa del Cinc-cents.