Aquest relleu fragmentari de marbre blanc representa amb extrema subtilesa els episodis del debat de santa Caterina d’Alexandria, la condemna i el martiri, emmarcats per una franja heràldica que remet al regnat d’Alfons X.

Amb aquesta premissa, el professor Gerardo Boto Varela ha realitzat una rigorosa investigació que conclou que aquesta obra fou executada durant el tercer quart del segle XIII sota la voluntat del rei savi per tal de decorar la tomba de la seva mare, la reina Beatriu de Suàbia. La franja heràldica perimetral del marbre presenta alternats els mobles de Castella i Lleó, i als angles s’hi disposen àguiles amb les ales desplegades; un escut que correspon a la dinastia imperial Hohenstaufen. L’únic context en el qual confluïren aquestes tres armes i el culte a santa Caterina va ser Las Huelgas. Segons la documentació revelada en aquesta investigació, la reina fou enterrada sota l’altar de santa Caterina situat a l’església d’aquest monestir cistercenc. Es proposa que aquest fragment de marbre dedicat a la santa hagués estat el frontal d’altar que presidia i denominava la nau col·lateral nord de l’església. D’aquesta manera, se situa la ubicació i l’escenografia del primer enterrament de la reina a l’església de l’abadia de Santa Maria la Real de las Huelgas (Burgos).