L’anomenat Tríptic de Biscaia és una de les obres més significatives del Mestre de la Llegenda de santa Llúcia, un pintor que, a finals del segle XV va ser el principal competidor de Hans Memling a Bruges. Segons exposa Till-Holger Borchert, exconservador en cap del Groeningemuseum i del museu Arentshuis de Bruges, aquest colossal tríptic demostra l’autoritat del pintor en tant que receptor d’encàrrecs prestigiosos de comitents estrangers:
«Van Eyck i Memling no van ser els únics pintors de la ciutat que van rebre encàrrecs rellevants. Entre els denominats Kleinmeister trobem un pintor que va despertar la mateixa consideració entre la clientela, per a qui mai va ser una segona opció. Es tracta del Mestre de la Llegenda de santa Llúcia, un autor anònim virtuós del detall i de la llum que va comptar amb una clientela internacional…»
I a propòsit d’aquesta obra, escriu:
«…És un tríptic colossal que mesura 2,90 x 1,76 metres obert. A la taula central apareix l’escena de la Lamentació de Crist. La composició, basada en una model derivat de Rogier van der Weyden de Dieric Bouts, mostra com el cos de Jesús mort descansa sobre la falta de la Verge Maria, que abraça el seu fill. Nicodem apareix agenollat davant de sant Joan Evangelista, que sosté el cap de Jesús. Maria Magdalena i Maria Salomé estan afligides, igual que Josep d’Arimatea, qui s’ha tret el gorro en senyal de dol silenciós. A les taules laterals, els donants resen al costat dels seus patrons: sant Domènec i sant Francesc. L’elecció d’aquests resulta enigmàtica, especialment perquè a ells se sumen dos altres franciscans a l’exterior de les taules laterals, sant Antoni de Pàdua i sant Bernardí de Siena».
Borchert, Till-Holguer. «Una nueva obra del Maestro de la Leyenda de santa Lucía», a Ars Magazine, maig – juny 2017, núm. 34, pp. 60-70.
